Son les 00:30h. Diumenge, 2 d’Octubre. Es el meu aniversari. Espero els 33 asseguda al sofà, mirant fixament l’agulla del rellotge. Tic tac tic tac tic tac....... Em poso la cançó de “cumpleaños feliz”, canto i en Marc em felicita. No ha passat ni 1 minut de les 24h i marxa la llum. La festa s’ha acabat.
Estic a uns 12.000 Km de distància, és el primer aniversari que paso lluny de casa, lluny de la familia. Rebo petons i abraçades però en aquest dia, necessito petons i abraçades de diferents temperatures, intensitats i olors. Us trobo a faltar.
.......................
20: 30h Hem tornat a casa i estic feliç. M’han regalat un vestidet de floretes fet per una modista Vietnamita, he tingut pastisset de xoco, he bufat una espelma i he demanat un desig. Un dia d’aniversari farcit de malencolia i felicitat. Un aniversari molt diferent però impossible d'oblidar.
Per molts anys Noe!!!!!! Estic superenganxada al blog!!! Segueix posant-nos al dia i fent-nos enveja amb les fotos espectaculars. Un petonas desde Mataró!!!
ResponEliminaPer moooolts anys!
ResponEliminaJa veiem que us esteu adaptant força bé, només veure-us amb la moto, el casc i sobretot el mocador ja està tot dit.
Una forta abraçada desde Badalona !
Mercè i Rubén
Per moooolts anys!
ResponEliminaJa veiem que us aneu adaptant prou bé, només cal veure-us amb la moto, el casc i sobretot el mocador.Molt guapu el kit de pastís de cumple de supervivència!
Petons desde Badalona
Mercè i Rubén
Felicidades, Noe! Eso si que es un cumpleaños diferente!!!! Que bien te lo montas, jajajaja. Un abrazo
ResponEliminaSamanta