Adéu papis!!!

I tornada cap a la ciutat de Saigon. Els últims dos dies van ser per gastar, caminar, beure, menjar, fer la manicura, pedicura, massatge i sobretot aprofitar cada segon que passava amb els pares. El seu primer viatge a Àsia, el meu primer viatge sabent que tornaran a casa i no els tornaré a veure fins passat uns mesos.

Han estat uns dies molt emocionants. Em fa gràcia pensar com es pot invertir la dependència pares-fills, amb el pas del temps. 

Quan ets petit i marxes de vacances amb els pares, depens totalment d’ells. Decideixen, et cuiden, et protegeixen, et guien, t’ensenyen, t’aconsellen, et defensen.... Vas on ells van i et sembla bé.

Aquesta vegada ha estat al revés. Hem sigut nosaltres qui hem cuidat d’ells, els hem guiat, protegit, ensenyat, aconsellat i defensat. Es deixaven portar per nosaltres i espero i desitjo que també els hagi semblat bé.

Després de moltes anècdotes, aventures, estafes, històries, sorpreses i tantíssimes coses més, ens acomiadem i ens tornem a quedar els dos solets en aquesta immensa i caòtica ciutat. Ens quedem mirant l’edifici del davant observant-los mentre caminen pel llarg passadís buscant la porta d’embarc. Les escales mecàniques es mouen i ells desapareixen. Fins aviat papis!!!!!!!!!!!!!!!

Veig algun problemilla amb els palillos... 

M'encanten aquests moments!

Esperant a que les dones acabessin de comprar....Per què els homes son tan sosos amb les compres? Qué no entenen que no es fàcil triar entre centenars de models de llaços, cintes, agulles i gomes de cabell?

Las marujas marujeando...

Retards amb els vols....

Capità durant uns segons... fins que el flaix de la càmera va despertar al capità de veritat que dormia al darrere. Del susto es va despertar i aixecar de cop pensant que el barco es prenia foc o algo semblant.

Fent el bobo...

Fent més el bobo encara a l'habitació de l'hotel. Era super gran i molt senyorial!!!! Jo crec que ens escau molt bé aquest entorn.

Quina patacada!!!! Pobreta va caure rodolant per unes escales... Afortunadament no es va fer mal.

I mira que et vam dir que també fessis com la figura!!!! Ets un cas....

Donuts a la Vietnamita amb polsim de carbonilla al perfum de benzina.

El lavabo d'un restaurant de platja. No falta de res, gillette (por si te sale algun pelillo rebelde), raspall de dents, pasta de dents, esponja... les millors "amenities" que he vist mai.

Barquetes de pescadors. 

Està guapo, oi?

M'encanta aquesta foto...

Concentradíssim mirant el menú en Vietnamita, sense fotos. Encara em queda el dubte si ho entenia o no perquè anava passant pàgines i quan acaba de mirar-les totes, diu : "Yo quiero pescado".

No podem ser més "guirirs" que això. Ens ho vam passar pipa, però com es habitual en aquest pais, aquests angelicals senyors ens van estafar. Ens van prendre el pèl ben pres. La veritat es que ho fan molt bé això d'estafar. La supervivència a base de mentides i més mentides. No és el fet de pagar més o menys és el fet de que et prenen per idiota.

La Mari es un solet!!!!!!

Un sobresou no va malament a ningú.... La propietaria de la botiga li va oferir feina de venedor de samarretes. 

La barbacoa Vietnamita. Serveix-te tu mateix. Divertit però sofocant. Sense aire acondicionat, 35 graus de temperatura,  90% d'humitat, l'escalfor de desprenen totes les barbacoes que hi ha a les taules, l'ambient carregat de fum, olor macho Vietnamita.... Horrible!!!!

Si, veieu bé. Això es un escorpí negra i gran. En Marc s'ho va demanar i s'ho va menjar!!!! Es menja tot sencer, no es deixa res. I fa crec crec quan mossegues. Jo vaig provar una poteta i el meu pare també li va fotre mossegada a la cua.... Té un lleuger sabor a gambeta de Palamós. (La carn del bixo també es molt negra i compacte) Fastigós. En aquest restaurant es pot demanar penis de bou, serp, granotes, carn de cocodril, carn de gos, iguana a la brasa, saltejat de cucs..... Una carta molt extensa.

L'últim dia. Un dia tristot. Moltes gràcies per venir!!!!!!! Ens ho hem passat molt i molt bé. Ara esperem amb candeletes a l'Enric i la Neus!!!!!!