HANOI

HANOI, la capital de Vietnam, ens va rebre amb pluja. Molta pluja. A Vietnam quan plou, plou. No va amb tonteries d’ara mullo una mica, ara paro.... 

Acabes tan moll que t’agobies i t’acabes tancant en un café, bar o hotel.

Poder per culpa de la pluja no vaig poder trobar l’encant que m’esperava de Hanoi però estic conveçuda que una ciutat amb 1000 anys d’història té molt per mostrar. Hauré de tornar per descobrir-ho.

No podiem marxar de la capital sense voltejar la seva ànima, el llac que es troba enmig de la ciutat. La llegenda explica que al segle XV el cel va enviar al general Le Loi una espasa màgica, que va utilitzar per expulsar als invasors xinesos de Vietnam. Un dia després de la guerra mentre creuava el llac, va aparèixer una tortuga gegant daurada, agafà l’espasa amb la boca i va desaparèixer en la profunditat de les seves aigües. Desde llavors, el llac es conegut com Ho Hoàn Kiem ( Llac de l’espasa recuperada ) perquè la tortuga va tornar l’espasa al lloc diví d’on provenia.

També vam fer la volta pels carrers del barri antic (Old Quarter). Un barri animadíssim, ple de vida i de gent. Els carrers es divideixen per gremis i es molt divertit veure tot un carrer ple de les mateixes botigues amb els mateixos productes, el carrer del paper, de les sandàlies, dels artesans, de les joies, de la seda, de l’incens.... Realment es un barri molt curiós i també molt perillós per la butxaca!!!!

Refugiats sota un toldo.

El temple de Ngoc Son. Els caràcters xinesos de l'entrada signifiquen prosperitat i fortuna. Les pintes del meu pare "sense comentaris" jejeje

Els Vietnamites cremen diner fals en honor als Déus per atreure fortuna. Fa gràcia que  cremen bitllets de mentida comprats amb bitllets de veritat. Es passen el dia cremant diners, l'esperança es l'últim que es perd.

La torre de la tortuga com a símbol de la llegenda. Diuen que de tant en tant la tortuga es deixa veure i que no està en molt bon estat de salut degut a l'aigüa contaminada.

El carrer dels Budas i objectes religiosos.

Adéu HANOI amb una bona HANOI BEER!!!

També he d'explicar l'estrés que vam viure a Hanoi veient que plovia tant i que possiblement estaria tota la setmana igual. A l'endemà haviem de fer un creuer per Halong Bay i nosaltres no anàvem gens preparats ni per la pluja ni pel fred. Plovent a bots i barrals amb els paraigües trencats, buscant desesperadament mitjons, jaquetes, camises maniga llarga, bambes.... tot un equipament que afortunadament no vam haver de fer servir.

Hi ha tantes i tantes anècdotes que se'm fa impossible explicar-les totes. De tota manera si no es viu, si no ets present en aquell precís moment és molt difícil entendre-ho. Espero que els meus pares, igual que nosaltres, retinguin tots aquests records en el seu àlbum mental.