dilluns, 6 de febrer de 2012

Últim Post

Per motius que aquí no explicaré, hem de tornar a casa. Tornem de manera sobtada, de manera no esperada ni decidida 100% per nosaltres mateixos. Això fa que s’enganxi un sentiment de tristesa a la nostra pell  però que un cop a casa, estic segura que es transformarà en un sentiment de valentia i orgull.
Al llarg de la vida hi ha molts moments en què el destí es molesta a prepar-te cruïlles insospitades, sorpreses i girs imprevistos que has d’anar enfrontant a mesura que es van presentant. Hi ha vegades que et troben preparat, altres no.... Sigui com sigui els nostres passos ens van portar fins aquí i ara toca marxar. 

Hem estat 11 mesos visquent una experiència increïble. Hem passat moments durs, difícils i tristos però mai moments dolents. En aquesta aventura no hi ha lloc per paraules com frustració, fracàs o decepció i sincerament no crec que tinguin cabuda mai més en la nostra existència.
El més important i el que ens quedarà per sempre és el poder dir que ho hem fet. Durant molt de temps guardàvem un somni sota el coixí, una il.lusió un desig... I   el sentiment que ens envoltava amb sabor a “si ho haguessim fet” ja ha quedat amagat. Hem conviscut amb una nova cultura i ens ha ajudat a canviar la visió que tenim sobre el món i tots els humans que hi habiten.
Hem conegut gent que ens ha deixat marca, amb la que hem mantingut un vincle especial. Tan especial que es fa trist dir un : No sé fins quan! Diem adéu a l’encantadora parella de la botigueta del costat de casa, a la recepcionista dels pisos, a tots els vigilants del pàrking, a la propietaria del pis, a la nena que ven les samarretes al carrer, al guia de Cambodja, a la nena embarassada de Hoi An, a la jefa dels taxis, a totes les nenes del super, les de la manicura, les de la pelu, a la señora del café,  a la dona del mercat, al cambrer amb cara rondinaire de l’Hindú, als cambrers del Thai, al “driver,” a la Thi, a la Lihn, al Tam i tot el seu team, a Carolina, a Fernando, a Vicente.... I a tots els Vietnamites que ens han regalat un bonic somriure. De tots i cadascún d’ells hem aprés alguna cosa i hem compartit bones estones que ens perduraran a la memòria per sempre.
I aquí acaba també el Vietnam Cantonada Bailén, m’ho he passat molt bé explicant les aventures, seleccionant fotos entre centenars i m’ha agradat compartir-ho amb tots vosaltres, però com va dir Miquel Calçada en el seu últim capítol d’Afers exteriors : És moment de tornar a casa, de tornar al lloc d’on pertanyem i de mirar la nostra terra amb la mateixa curiositat que hem mirat Vietnam...
Ens veiem al carrer Bailén!!!
Petonets a tots



A qualsevol cantonada improvisen una barberia... i després de la pelada, no us penseu que escombren el terra!!! 

Vam tindre el plaer d'anar a una festa d'aniversari d'un rollito (nen Vietnamita) que feia 1 any. 
Qualsevol moment es bo per afaitar-se

Treballadors fent el menú diari...

Venedora de noodles

Taller mecànic al carrer amb els olis i greixos.

Toldos a mida... qui necessita un taller amb una taula si tens el terra?





El camí cap al piset.... la nostra ruta diaria que tant anyorarem


Els meus amics els vigilants del pàrking. Ara aniran pels carrers de Saigon amb els nostres cascos i l'adhesiu del Barça enganxat.

I això es tot, ja començo a veure borrós... Aquí s'acaba l'aventura dels dos catalanets a Vietnam. 

divendres, 27 de gener de 2012

La moto, un amor incondicional

Com ja he comentat en algun post, els vietnamites utilitzen la moto per a tot. Ja sigui per transportar-se a ells mateixos o a un matalàs de matrimoni. No existeix Vietnamita sense moto, ni existirà mai. No hi ha dia que ens deixi de sobtar la tècnica que tenen per carregar les motos amb tot tipus de coses i l’habilitat que tenen per conduir tan carregats. La llàstima es que no puc anar sempre amb la càmara de fotos a sobre per captar  aquests moments i menys quan nosaltres també anem motoritzats, però perquè us pugueu fer una idea del que explico, us deixo alguna foto divertida.

Les bicis també, es clar!



Aquesta bici l'hem vist circular... A part que sóc clienta habitual ja que cada vegada que la veig en compro algun cistellet.


També veiem que moltes families porten als gossos i no es mouen!! El gos va disfressat de pare Noel. 

Ha de pesar una mica, no? Pobre moto.....

Aquestes són les caixes que utilitzen per guardar el gel a les paradetes de carrer.

Això es una obra d'art. Ell mateix es la pintura i sobresurt del quadre.

Que resi perque no hagi de frenar de sobte o a saber el mal que li pot fer el test a la columna.

Els nens els porten també com si fos mercaderia. En aquesta foto no es veu molt bé, encara està protegit aquest nen,  però els porten sense cap mena de protecció. Tingui l'edat que tingui el nen el porten amb moto. Hem vist recent nascuts en moto amb el bibi a la boca, germans que la mare porta un a cada cama, dempeus al seient de la moto... I nosaltres a casa que necessitem, el monovolum, la cadira de seguretat homologada, l'enganxina de bebé a bordo....

Si us fixeu bé, la tele no està lligada enlloc i l'home condueix amb una sola mà ja que ha d'aguantar els cables de la tele.



La manera que tenen de transportar el gel. De la moto a la botiga i del terra de la botiga al nostre got. No us perdeu la placa de plàstic a l'esquena per no mullar-se. Es que pensen en tot!!! 

Quants Kg de patates portarà a sobre?


dilluns, 23 de gener de 2012

Têt Vietnamita

Setmana de festa a Vietnam. Celebren la festa més important de l’any, el Tet (any nou Lunar) i l’entrada a la primavera. És l’any del drac i per tot arreu es veuen dracs gegans daurats i  flors grogues. A part de tot el sarao que monten pels carrers els dies previs, tenim la oportunitat i el plaer de veure la ciutat mig buida sense paradetes pels carrers i la gran majoria de botigues tancades. Un pais com Vietnam paralitzat, imposible de creure si no et trobes a dins d’ella.
Aquesta nit es la nit de cap d’any i tothom marxa al seu poble natal deixant la ciutat desemparada. Durant aquesta setmana els Vietnamites han estat molt ocupats ja que dins de totes les tasques que han de portar a terme segons la tradició, la més feixuga és la de netejar la casa. I es clar, netejar durant 1 dia tot el que s’ha anat acumulant durant 364 dies... No és feina fàcil. Es divertit veure HOMES vietnamites amb aspiradors i draps humits a les mans. 
Segons la seva tradició, perquè el nou any sigui un any de bonances i bona sort, s’ha de rebre l’any amb la casa ben neta però tenen moltes altres costums i rituals, com poden ser:
  • Cuinar molt i molt. 
  • Pagar tots els deutes pendents.
  • Tancar i solucionar possibles problemes amb la familia i oblidar totes les discussions del passat.
  • No dir paraules lletges durant l’última setmana d’any i comportar-se de manera correcte.
  • A dins de tota casa ha d’haver-hi una flor d’albercoc, bonsáis o crisantems ja que simbolitzen longevitat. 
  • Netejar les tombes dels avantpassats i guarnir-les amb flors.
  • Els nens reben diners dels seus avis, dins d’un sobre vermell. El color vermell és molt important, ja que es simbol de felicitat. 
  • La síndria es la fruita per excel.lència. ( pel color vermell )
  • No es pot menjar ni ànec ni gambes ja que portaria mala sort a la familia.
Els Vietnamites són molt supersticiosos i el no compliment d’algunes d’aquestes costums podria ser catastròfic ja que el dimoni podria entrar a casa i fer que tinguessin un any ple de tragèdies.


El parc més gran de la ciutat a vessar de flors precioses. Això vermell amb punxes es una fruïta que es menja molt aquí. "Dragonfruit" A mi no m'agrada gens perque no té sabor a res però es exòtica ja que es blanca amb moltes llavors negres petites.


Desplegament d'orquídies a totes les parades. 


Les floretes..... igual d'altes que jo!!!

Fan autèntiques obres d'art amb els bonsais.



Els carrers també estan plens de guarniments per les festes.

La ciutat vestida de gala

Abans que marxessin al poble van anar al centre a gaudir de l'espectacle floral. Vindria a ser com un Sant Jordi + Girona temps de flors a lo Vietnamita, que vol dir a lo grande!


Preparació de l'espectacle. Dracs que corren pels carrers de la ciutat.
Qui més pot entendre aquesta foto es la gent que ha estat a Vietnam. Un dels carrers principals sense motos ni cotxes... i el més fort, es que hi han voreres buides per passejar!!!!!

 Un altre foto atípica. El mercat més famós de Ho Chi Minh tancat (l'únic dia a l'any que es tanca) i la rotonda deixa de ser una de les més perilloses.