Va vinga, al final faré un post de la nostra excursió a la illa i penjaré algunes fotillos....
Mentre a Catalunya aneu amb bufanda, prepareu el pessebre i guarniu la casa amb boles de púrpurina, nosaltres anem amb sandàlies, prenem el sol, suem i ens banyem a la platja...
Vam estar a Phu Quoc, una romàntica illa tropical amb platges encara verges de sorra blanca i bellessa natural. Es bon moment per visitar-ho ja que encara no tenen les carreteres asfaltades, les vaques pasturen per la platja, les palmeres son més altes que les construccions i els habitants viuen placidament.
Aquesta vegada vam encertar de ple amb l’allotjament. Un bungalow obert pel sostre i un bany a l’exterior. Els pipís del matí eren llaaaargs ja que ens quedàvem bocabadats mirant les flors, les palmeres, els insectes, les papallones, les libèl.lules i tot el que teniem al voltant i els pipís de la tarda eren rapidíssims si no voliem que ens mengessin els mosquits. Igual que a l’hora de dutxar-nos, la dutxa anava acompanyada d’una dansa pròpia perquè els mosquits no aterressin a la nostra pell.
Ja sabem que dormint en aquests tipus de bungalows per les nits, es té companyia. Si a Mui né vam dormir amb un Tyranousaurus Rex aquí vam dormir amb Godzilla. MAI a la vida he vist un drac com el que hi havia a l’habitació, sense exagerar podem dir que feia uns 50 cm de llarg i tenia uns ulls vermells que no deixaven de mirar-nos. Però pobret, no feia res, estava allà enganxat a la paret, de tant en tant feia una caminadeta o convidava a la seva família a menjar els insectes que per error entraven a la nostra habitació.
A l’endemà, pugem a una barca i ens porten a practicar una mica de snorkeling a uns esculls. Mai ho havia fet abans i he de dir que ho vaig gaudir moltíssim. Bikini, ulleres, patos, tub i chapuzón!! La visió dins de l’aigua és espectacular. És descobrir una fauna diferent, multicolor i molt més inquieta que la terrestre. Al obrir els ulls vaig trobar un univers de tranquil.litat i llibertat, un espectacle de vida i de color. Unes formes que em feien pensar en una ciutat del futur o algo semblant...
Al principi em va fer una mica de respecte el fet de tindre la sensació que envaïa un espai que no era el meu, que no em pertanyia. Als pocs minuts, els peixos nedaven al meu costat i no s’espantaven amb la meva presència. Els vaig començar a seguir i em van ensenyar on vivien, com menjaven, com es protegien i fins i tot, em van presentar a la seva familia i amics.
Ja és massa quan la llum del sol s’escola a través de l’aigua i es perceben nous colors en algues i coralls, tot aquest escenari amb una única melodia, la meva respiració.
Fent les pràctiques abans del snorkel professional. Jo no sabia que la celulitis surava.... per una estranya raó el cul sempre el tenia surant com una boia.
Fent la croqueta!!!!
El colega!!!!
La primera illa on vam anar a bucejar
L'esmorzar amb aquestes vistes, sense paraules....
