5 d'Octubre. Arriben els meus papis i amb ells, els embutits. Una maleta plena de llom de la Neus, xoriço de la iaia, bacon, pernilet, llonganissa, fuet, foie, anxoves, formatges, estelades, escuts i samarretes del barça... Tot un desplegament de trossets de la nostra terra. La nevera està plena de producte català envasat al buit i ens omple de goig cada vegada que l’obrim. Fent un càlcul ràpid, tenim suficients provisions fins la propera visita de pares. Evidentment racionant meticulosament tot el que tenim.
L’alegria anava en augment cada vegada que treien un paquet o bossa nova de la maleta i veiem el que era.
Els vaig rebre amb una abraçada que valia per totes les no donades mentre estàvem lluny. Van arribar a Vietnam disposats a gaudir plenament d’aquests dies junts i veure amb els seus ulls tot el que previament havíem explicat a través d’una pantalla.
Un sentiment molt fort i novament desconegut.
BON PROFIT!!!!! QUE HO DISFRUTE-HO
ResponEliminaHola guapus! ja veiem que es tota una experiéncia aixó d'estar aquí! FEU ENVEJA I TOT! de tant en tant li faig una miradeta al bloog, i xaferdejo una micona les fotos, i els plats exotics que degusteu.(estava bo el colom cusinet?), Ja veiem que va ser fa uns dies, ,de fet, forçes, jeje,pero mai es tard per dir-te: per molts anys noe!un petonás molt gros als dos desde terres manresanes!
ResponEliminasonia i xavi :)
que gracia!, me imagino a los papis con una maleta llena de comida, como si allá no vendieran, jajajaja. Y es que no hay nada como un buen jamoncito de jabugo!!!. Bon profit
ResponEliminaSamanta