Good morning Vietnam!!

Que puc explicar sobre les primeres impressions d’aquest país... Son tantes que no sé per ón començar. Portem 2 dies a la ciutat i ja estic completament saturada. No dono a l’abast per observar tot el que em vaig trobant pel carrer. La gent, les botigues, els carrers, les fortes olors, el soroll, les motos, els cotxes.... Es una ciutat amb una vitalitat i una energia desconcertant. Puc dir que el primer contacte amb Vietnam no se m’oblidarà mai. Les ràfegues d’unes olors desconegudes t’envolten completament. Olors a menjar, benzina, incens, humitat... carrers plens de vida, cases, botigues, bars i restaurants oberts al carrer, viure intensament la gastronomia en quasevol cantonada... Vagis on vagis, sempre trobes a algú cuinant un pinxito o una sopeta. Carretons plens de menjar,  arrossegats per vellets adorables que et somriuen al passar..... 
Caos circulatori, motos i cotxes per tot arreu que no respecten els senyals ni els semàfors... Ufff es bestial!!!!!!! Em falten paraules per descriure tot el que he vist. En aquest cas no hi ha dita millor que : “Val més una imatge que mil paraules”. Per tant, aqui van algunes fotos fetes durant els primers dies. En uns dies, més històries d'aquests dos catalanets voltejant per Vietnam.

- Les paradetes de peix al mercat "Ben Than Market". Un mercat bulliciós i abundant.

- Es un desastre. No fan cas als senyals de tràfic, circulen per la cera i no els importa si tu vols passar o no. No exagero. Es veure i sentir per creure. Jo tinc por de creuar el carrer. Molta por. Encara que tinguin el semàfor en vermell o que hi hagi un pas de vianants, ells no paren. 

- Això si, t'avisen que corres el risc de morir atropellat.....

- La postura habitual dels Vietnamites, ja estiguin esperant a algú, o menjant o cuinant o venent alguna cosa... Tots, absolutaments tots els Vietnamites fan el mateix. 

- En qüestió de segons, el cel es torna gris i comença a ploure. Són segons també el que els Vietnamites necessiten per protegir-se de la pluja. Paren a quasevol racó ( o enmig la carretera ), treuen el seu curiós impermeable i es tapen ells, la moto i continuen la seva ruta. Estan més que acostumats. La pluja es molt intensa durant uns 20 minuts i al poc torna a sortir el sol.