BON ANY NOU 2012

Encara que a Vietnam la festa més important de l’any es el Tet Vietnamita (el nou any lunar) també celebren el Nadal i el Cap d’Any.

Per a ells, tot el que faci olor a consumisme s’ha de celebrar i no de qualsevol manera, sinó por todo lo alto.

Guarneixen els carrers amb milers de llumetes i colors. Es prenen molt en serio el tema de la decoració Nadalenca. El centres comercials els omplen de figuretes cutres de Porexpan i la quantitat de Papa Noels que et trobes pels carrers es incomptable. És la disfressa oficial, ja siguin nens o adults. 

Els 9 milions d’habitants que hi ha a la ciutat, es reuneixen als carrers més céntrics per fer-se fotos davant dels aparadors de les botigues més exclusives. És curiós veure com les nenes es fan fotos davant de la botiga de Gucci o de Chanel amb el seu look vermell i blanc. Es un agobio total. 

Jo em pregunto quin sentit té el Nadal per a ells, si només un 8% dels habitants practiquen el Cristianisme. El que he vist aquests dies m’ajuda a reafirmar la idea de que el consumisme es la religió predominant a Vietnam i.... a tot el món.

Tots cap al centre!!!!

Vam cagar el tió....

Els meus pares van portar embutits i l’Enric i la Neus turrons, neules i cava. Aquestes festes tan atípiques per tots les hem passat junts. Acalorats hem barrejat la tradició Vietnamita amb la Catalana o almenys això hem intentat. No han faltat ni les Nadales ni el tió ni els raïms.

No hem tingut ni escudella, ni canalons ni la tradició del caliu familiar  a la nostra llar però no hem estat sols, ens han volgut acompanyar en aquestes dates per compartir la malenconia i això es el que més  ens importa i el que més il.lusió ens ha fet.