Que puc explicar sobre Hoian....
Petit poble colonial ubicat al centre de Vietnam que feia de pont comercial entre Indochina, Àsia i Europa.
El centre històric està ple de carrers màgics i captivadors. Un paisatge que ha fet que se’m posi la pell de gallina i em caigui alguna llagrimeta d’emoció.
Escenes que porten al passat i fan imaginar com traginaven i com vivien els rics mercaders que feien llargues estades en un dels ports més importants del Sudest Asiàtic. Xinesos, Japonesos, Francesos, entre d’altres, anaven deixant petjades en ponts, cases, temples i carrers. Fruit d’això, podem gaudir d’una ciutat amb una riquesa arquitectònica molt interessant, visible a tots els carrers.
Abunden les botigues de sabates i roba feta a mida. No es fàcil entrar a una botiga simplement a mirar sense que t’assaltin i et convencin per confeccionar-te unes sandàlies però t’ho has de prendre amb filosofia i ser conscient que els turistes som la seva salvació per poder mantindre a la familia.
Vam llogar una moto per sortir de la ruta turística i ens vam endinsar pels carrers que vorejen el riu, descobrint com viuen els habitants de Hoian. Maquíssim i a la vegada una mica trist. Hi ha gent que viu en cases fetes de canya, una minúscula estança on dormen i cuinen (el que poden). Sense parets, sense porta, sense protecció a la pluja ni al sol.
Els nens ens deien “hello” i tothom ens regalava un somriure. El somriure innocent de tota aquesta gent és el millor “souvenir” que em puc endur. L’entorn és preciós. Palmeres, caminets que porten al riu, barquetes de colors, bicicletes, arròs assecant-se al sol... Per nosaltres son imatges de postal però per ells no crec que ho siguin. Tot plegat és una mica desconcertant perquè se'ls veu molt feliços. Ja es ben bé que No és més ric qui més té, sino qui menys necessita.
També hem pogut disfrutar d’un bon bany a la platja de Cua Dai. Uns 30 Km de platja de sorra molt fina i aigua neta. Ohhh que bé!!! Platjeta i tumbona!!!! I per recuperar forces, un bon dinar de peix fresc, a la mateixa platja. Resumint, podem dir que el regust que ens ha deixat la visita a Hoian ha estat molt i molt agradable.
Els artesans de les nanses per crancs.
Els artesans de les nanses per crancs.
El famós pont Japonés. La icona de la ciutat, construït al 1593.
Centenars de lamparetes il.luminen el poble de nit...
Aquesta foto no està retocada. Es la il.luminació real que hi ha de nit.
Els carrers de Hoian i la Noe.
Impossible resistir-se a no comprar algun detallet. Sobretot si et diuen : You are very beatiful and rich and I'm very poor.... (encara que sapigues que t'ho diuen expressament perque compris, acabes caient)
Frescos amb motius ancestrals dins d'un temple.
Part de la platja de Hoian. L'aigua no està gens freda però poder banyar-se després d'un matí sofocant s'agraeix i molt!!
Les barquetes de pesca.
L'arròs al sol i com sempre LES DONES feinejant.
Moviment al port de Hoian.
Una volta pel riu amb una barqueta per tots dos sols.
Nomes puc dir quina enveija, es una pasada nomes penso que si hi vaig no torno a Europa.
ResponEliminaEspero que aneu fent mes visites i ens feu delir amb lo que ens ensenye-ho.